Ça va bien! Toujours magnifique!
viernes, 2 de septiembre de 2011
martes, 23 de octubre de 2007
Solo se vive una vez
Hay kjoderse cuando vas a ver a los Madrileños, eh?Gente de puta madre y repetiré, de puta madre.
Yo solo me rodeo de los buenos, los que tienen mas vidilla y son mas sinceros. Aki cuelgo las fotos de unos dias en el eden, "La Pedriza" granito en la máxima expresión. Ajj!! Encantao de compartir estos dias con vosotros, los litros, las risas y el partidazo del Madrí... ejjke!! soys autènticos. Ala ke luego os creceis demasiao y los demás nos quedamos pequeños... David, tu friend debe de estar con los objetos recuperados pero no utilizados del Pájaro, en mi furgo no apareció así que a tomar por culo, sabes? Otro dia será! Virgi, take care and see you soon!!
jueves, 18 de octubre de 2007
Aneto
Ens presentem a benasque a quarts de set de la tarda, arribem al pàrking, el refugi La Renclusa ens queda a tansols 40 min. Decidim passar la nit allà, onze persones, 7 dins de dues tendes i els 4 
restants a la furgo... Ens aixequem a les 4:30 per tal de començar a caminar a les 5:15, la marxa és bastant forta i un dels membres del grup decideix abandonar la manada tot just 10min. després de començar. Fins al refugi tot esplèndit, encara negra nit, a l'esplanada uns metres mes enllà preguntem a dos nois que ens aclaren el camí: -!No heu de creuar el riu, sempre us ha de quedar a la dreta. Doncs ens va faltar temps per creuar-lo en menys de 200m, dos més que es foten a dins el riu, un continua amb el peu moll i l'altre es retira lesionat del genoll... Ja en som 9 i encara es fosc, quina colla!! continuem pujant fins que comença a clarejar, ja és evident que ens hem saltat el portillon però decidim continuar i creuar el coll des de més amunt.
restants a la furgo... Ens aixequem a les 4:30 per tal de començar a caminar a les 5:15, la marxa és bastant forta i un dels membres del grup decideix abandonar la manada tot just 10min. després de començar. Fins al refugi tot esplèndit, encara negra nit, a l'esplanada uns metres mes enllà preguntem a dos nois que ens aclaren el camí: -!No heu de creuar el riu, sempre us ha de quedar a la dreta. Doncs ens va faltar temps per creuar-lo en menys de 200m, dos més que es foten a dins el riu, un continua amb el peu moll i l'altre es retira lesionat del genoll... Ja en som 9 i encara es fosc, quina colla!! continuem pujant fins que comença a clarejar, ja és evident que ens hem saltat el portillon però decidim continuar i creuar el coll des de més amunt.
Es comença a notar l'ambient de fatiga i dos membres més abandonen el grup ja que comença a sortir el sol i encara no hem 
trobat el camí bó. Ja som un nombre mes reduit però amunt que fot pujada, una glacera que es comença a encaminar amunt... Pocs metres i un mes cau en la tentació de descansar, només quedem 6 i els ànims comencen a decaure verdaderament. Arribem al coll per on teniem l'intenció de passar, sorpresa! És exposat, no val la pena provar-ho un barranc de 20m cau en picat i decidim anar a buscar el Portillon Superior on arribem al voltant de les 11:30 en arribar em sorprenc de sentir que tres més ja en tenen prou i que les altres 2 cabres 
comencen a tirar sense mirar endarrera, jo m'hi apunto sense pensar-ho al cap i a la fi tots els preparatius havien estat en va? no ni pensar-ho. Despres de començar la marxa a ritme d'Isards creuem tota la glacera i arribem al pas de Mahoma passades les 13:00, fem el pic tot brindant un penedès i un cacharret de verd, baixem mitg saltant mitg patinant i ens plantem a la furgoneta tot just tocades les 4. 
Per fi, l'Aneto ha estat SOTA ELS NOSTRES PEUS.
trobat el camí bó. Ja som un nombre mes reduit però amunt que fot pujada, una glacera que es comença a encaminar amunt... Pocs metres i un mes cau en la tentació de descansar, només quedem 6 i els ànims comencen a decaure verdaderament. Arribem al coll per on teniem l'intenció de passar, sorpresa! És exposat, no val la pena provar-ho un barranc de 20m cau en picat i decidim anar a buscar el Portillon Superior on arribem al voltant de les 11:30 en arribar em sorprenc de sentir que tres més ja en tenen prou i que les altres 2 cabres 
comencen a tirar sense mirar endarrera, jo m'hi apunto sense pensar-ho al cap i a la fi tots els preparatius havien estat en va? no ni pensar-ho. Despres de començar la marxa a ritme d'Isards creuem tota la glacera i arribem al pas de Mahoma passades les 13:00, fem el pic tot brindant un penedès i un cacharret de verd, baixem mitg saltant mitg patinant i ens plantem a la furgoneta tot just tocades les 4. 
Per fi, l'Aneto ha estat SOTA ELS NOSTRES PEUS.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)